Data: Del 20 de setembre al 20 d'octubre
Lugar: Centre Cultural Blanquerna

Carmen Amaya, com tantíssimes altres persones, es va haver d'exiliar després de la revolta militar de 1936. A Lisboa, va embarcar en el Monte Pascoal rumb a Buenos Aires, on desembarcaria el dimecres 9 de desembre de 1936. El dissabte 12 va debutar amb la seva companyia al Teatro Maravillas, on romandria en cartell durant un any, amb un èxit tan rotund com instantani.

Els seus clamorosos èxits, no només a Buenos Aires sinó també en les principals ciutats argentines, la van convertir immediatament en una primeríssima figura, fins al punt que la van començar a reclamar per actuar en els més importants teatres de la resta de països llatinoamericans, als quals acudia per tornar després a Buenos Aires, ciutat en la que establia el seu quarter general cada vegada que finalitzava una gira.

Des d'aleshores, l'Argentina va ser una segona pàtria per a ella, i al llarg de tota la seva vida tornarà periòdicament per tornar a actuar amb els seus nous espectacles. L'últim viatge de Barcelona a Buenos Aires, el va emprendre el 1962. De les seves estades i viatges ha quedat àmplia documentació gràfica, part de la qual s'inclou en aquesta exposició.

Es tracta de vint-i-quatre fotografies inèdites a Espanya, d'un alt valor documental, ja que no tan sols ens mostren a l'artista sinó també, i és el més important per la gran escassetat d'aquest tipus d'imatges, a la dona en la seva vida diària, envoltada de la seva família en actituds entranyables i realitzant, com qualsevol altra dona, tasques quotidianes.